( video del quartet del primer acte; festival de glyndebourne )
PRESENTACIÓ DE L’ÒPERA “FIDELIO” DE LUDWIG VAN BEETHOVEN
INTRODUCCIÓ:
Presentada per Josep Ma. Oroval
Per resumir en una paraula el treball de presentació d’aquesta òpera esculliria “CONTRAST”, per tot un seguit de contradiccions que envolten l’obra i el seu autor:
- Beethoven professionalment va aconseguir els màxims reconeixements i en canvi personalment va tenir una vida fracassada.
- Per una banda ell era molt moralista i en canvi en els tractes econòmics va ser força deshonest.
- Només va escriure aquesta òpera tot i que al morir en tenia més de 40 en projecte.
- Fidelio representa un cant a una dona ideal que en la vida real no va trobar mai. Sempre va estar més enamorat de la idea de l’amor abans que de cap persona.
RESUM DEL CONTEXT HISTÒRIC:
Presentat per Joan Jordi Sauqué
Ludwig van Beethoven neix el 1770 i mor el 1827, un període de grans esdeveniments socials i polítics que, d’una manera o altra i, com es lògic, influeixen en ell decisivament. En destaquen 3 fets fonamentals: la revolució francesa, la revolució industrial i la independència dels EE.UU.
Les noves idees s’enfronten a l’immobilisme de l’ordre establert representat bàsicament per la noblesa i l’església. Això, provoca el col•lapse, tant polític com econòmic, a partir del qual naixerà un nou ordre moral i financer. Fins llavors, el poder estava en mans de la noblesa i l’aristocràcia i fonamentat, sobretot, en el control/possessió territorial. Comença, però, a emergir una nova burgesia que a cavall dels intercanvis comercials, sobretot amb els territoris americans, inicia una acumulació de capital que la fa sentir cada cop més important i amb la necessitat vital de conquerir noves parcel•les de poder polític.
D’altra banda és un moment en què la conjunció extraordinària d’intel•lectuals donarà el substrat ideològic als revoltats. Tots junts derrotaran l’ordre establert en allò que coneixem com a revolució francesa i que desembocarà en el cop d’estat de Napoleó el 1799.
El Codi Civil francès serveix com a vehicle d’exportació a tota Europa de les idees triomfants en la revolució, sobretot pel que fa a la igualtat de tots els homes davant la llei. També l’enciclopèdia de Diderot i D’Alembert que és el continent de tota la ideologia que nodreix els revolucionaris convençuts que el coneixement i l’educació fan realment lliures les persones. L’enciclopèdia parteix del pensament d’intel•lectuals com Voltaire o Rousseau qui va establir el principi que tothom neix lliure i amb capacitats i que no s’hi han de posar traves en l’accés al coneixement.
Beethoven neix a Bonn i des de ben petit mostra una capacitat envejable per la música. Sense ser un nen prodigi com en Mozart si que el piano i ell varen ser companys molt aviat, tant que el seu pare, massa amant de la beguda, va intentar repetir el que havia fet el d’en Mozart portant-lo a la cort per vendre’l com a nen extraordinàriament capacitat, encara que hagués de mentir sobre la seva edat real. No se’n va sortir i el nen es va quedar a la seva ciutat natal fins que va complir els disset anys quan impulsat per una necessitat de veure al seu admirat Mozart agafa el camí de Viena on Mozart reconeix les seves magnífiques dots musicals. Però la malaltia de la mare, amb qui manté una estreta relació, el fa tornar, a corre cuita, a Bonn. Uns anys més tard, un cop els seus pares són morts, s’instal•larà, ja definitivament, a Viena.
Beethoven va ser un gran admirador de la revolució francesa i, de fet, va intentar viure d’acord amb els seus principis bàsics tot i les limitacions o contradiccions en les que va caure. Per exemple, la defensa de la seva llibertat personal va ser determinant perquè deixés la comoditat de la cort on s’estava i per aconseguir la independència econòmica iniciés una carrera individual encara que plena de dificultats les quals intentava superar amb la docència, la composició i la interpretaciò (tant la d’ell com la d’altres músics que coordinava) i alguna que altra estafa (venda de drets a més d’un distribuïdor alhora,...) Per fi, el 1801 aconsegueix ser econòmicament lliure -com a individu ja ho era-.
A Viena coneix l’ambaixador francès qui el convenç de composar una simfonia dedicada a Napoleó –no calen gaire arguments, Beethoven ja n’era un gran admirador- Tanmateix no arribarà a estrenar-la mai amb la dedicatòria perquè l’evolució del petit cors cap a la seva autoproclamació com a emperador farà que els autèntics revolucionaris de cor , profundament decebuts per la deriva dels fets, se n’acabin allunyant ...
La manca de temps ens impedeix parlar, almenys avui, de l’enorme importància de la indepèndencia dels EUA i del que va representar, a tots els efectes, el naixement del capitalisme a l’Anglaterra de la revolució industrial. Invents com la màquina de vapor (amb l’eclosió de les indústries extractives del carbó), l’evolució de la industria tèxtil (amb la substitució de la llana pel cotó) i l’acumulació de capital que tot aquest moviment de negocis comportà.
És interessant saber com el descrivien els seus companys tot llegint la cita que es detalla seguidament:
“... En las horas febriles de la Revolución francesa podemos encontrarlo declamando encendidos versos en medio de los estudiantes que celebran la toma de la Bastilla. En estos primeros años de aprendizaje cultiva incluso cierto “dandismo”. Sus compañeros le describen vistiendo “un frac de llamativo color verde, medias de seda blancas, un chaleco floreado, igualmente de seda, bordado con un galón de oro de ley, un sombrero plegable bajo el brazo, la espada al cinto, los cabellos rizados y empolvados con una trenza sobre la nuca”. Pero esta elegancia afectada no consigue disimular su fealdad: “Es corto de talla y rechoncho, tiene el cuello menguado, anchas espaldas, una voluminosa cabeza, nariz roma, el rostro picado de viruelas, y un tinte tal que le llaman a menudo el spagniol (el espanyol)” A esta elegancia efimera y torpe se une su mala salud crónica. “La estrechez de pecho me hace propenso a la tuberculosis” escribe Beethoven en una carta juvenil.”1
Finalment, només afegir el gran drama personal que va viure a causa de la sordesa i que el va portar prop del suïcidi. A Viena viu al costat d’un campanar i poc a poc va constatant com deixa de sentint les campanes.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1Article d’en José Luís Perez de Arteaga, “ Los años de aprendizaje del joven Kapellmeister”, i que es troba a la pàgina 30 del 2on tomo de la Enciclopedia Salvat de Los Grandes Compositores, editat a Pamplona l’any 1981 per Salvat S.A. de Ediciones
1Article d’en José Luís Perez de Arteaga, “ Los años de aprendizaje del joven Kapellmeister”, i que es troba a la pàgina 30 del 2on tomo de la Enciclopedia Salvat de Los Grandes Compositores, editat a Pamplona l’any 1981 per Salvat S.A. de Ediciones
BREU EXPLICACIÒ MUSICAL
Presentada per Jordi Sánchez
Tal i com us vaig dir en la presentació de FIDELIO, Beethoven, molt encertadament, va utilitzar la forma del cànon per presentar els sentiments més íntims dels protagonistes. Aquesta manera aparentment tant senzilla de crear un quartet la trobem als inicis de la història de la música. Hi ha cànons a l’epoca medieval, al renaixement, en la música barroca... Són coneguts els cants tradicionals com el “Frère Jacques”, “El rei beu”, “Londres crema”... “Eram sam sam”... I altres formes de cànon que Mozart va compondre per a ser cantats, n’hi ha fins i tot un amb la intervenció de tres cors a quatre veus mixtes! (“Vamo di core”), i del mateix Beethoven en la 8a simfonia.
En algunes posades en escena de Fidelio aquest cànon passa força desapercebut com en la versió que vàrem veure. A d’altres però, com el fragment que vaig presentar aprofitant el treball preparat per l’Eugeni (veure enllaç del video), el director escènic procura introduir el públic en la importància d’aquesta escena.
Beethoven utilitza exactament la mateixa melodia per fer sortir el sentiment dels quatre personatges. La partitura consta de quatre parts. La primera es la més melòdica mentre que les tres restants fan de contrapunt per tal que es puguin escoltar totes les intervencions sense que se sobreposin verticalment, la qual cosa dificultaria la comprensió del text. S’entén com a harmonia la superposició de notes en vertical. Contràriament, el contrapunt superposa diferents temes musicals completament independents. Beethoven procura que es pugui escoltar la intervenció dels diferents cantants, gairebé com sospirs, que es complementen amb la melodia que cada solista repeteix al seu torn. Quan el darrer intèrpret acaba la seva melodia inicial el cànon s’acaba deixant pas a un breu quartet que serveix de coda o final.
M’hauria agradat demostrar-vos com funciona un cànon tot ensenyant-vos un de ben senzill per ser cantat en dos grups. Ja hi haurà una altra ocasió per fer aquest experiment.
En algunes posades en escena de Fidelio aquest cànon passa força desapercebut com en la versió que vàrem veure. A d’altres però, com el fragment que vaig presentar aprofitant el treball preparat per l’Eugeni (veure enllaç del video), el director escènic procura introduir el públic en la importància d’aquesta escena.
Beethoven utilitza exactament la mateixa melodia per fer sortir el sentiment dels quatre personatges. La partitura consta de quatre parts. La primera es la més melòdica mentre que les tres restants fan de contrapunt per tal que es puguin escoltar totes les intervencions sense que se sobreposin verticalment, la qual cosa dificultaria la comprensió del text. S’entén com a harmonia la superposició de notes en vertical. Contràriament, el contrapunt superposa diferents temes musicals completament independents. Beethoven procura que es pugui escoltar la intervenció dels diferents cantants, gairebé com sospirs, que es complementen amb la melodia que cada solista repeteix al seu torn. Quan el darrer intèrpret acaba la seva melodia inicial el cànon s’acaba deixant pas a un breu quartet que serveix de coda o final.
M’hauria agradat demostrar-vos com funciona un cànon tot ensenyant-vos un de ben senzill per ser cantat en dos grups. Ja hi haurà una altra ocasió per fer aquest experiment.
